El que tota família ha de saber

Torticoli muscular congènit

Què és el torticoli muscular congènit (TMC)?

El torticoli muscular congènit (TMC) és una alteració postural del coll que es produeix per un escurçament unilateral o un desequilibri en el múscul esternoclidomastoidal (ECM), el múscul encarregat de permetre els girs i les inclinacions del cap.

Clínicament, el TMC es caracteritza perquè el cap del nadó està inclinat cap al costat afectat (l'orella s'acosta a l'espatlla) mentre que el mentó està girat cap al costat oposat.

En alguns casos, aquesta tensió va acompanyada d'un petit bony o nòdul fibrós benigne al múscul ECM (fibromatosis colli).

És una de les afeccions musculoesquelètiques més freqüents en lactants.

Nadó estirat panxa amunt sobre una manta clara, amb el cap inclinat cap a un costat.
Imatge il·lustrativa.

Causes i factors de risc

La causa exacta del TMC és multifactorial. Hi ha diversos factors prenatals, intrauterins i del part estretament relacionats amb la seva aparició:

Factors intrauterins i de posició

  • Sensació d'estar «atrapat» (stuck baby): La percepció materna que el nadó va romandre fix en una mateixa posició dins l'úter durant les últimes 6 setmanes de gestació.
  • Presentació podàlica o de natges.
  • Embarassos múltiples.

Factors del part i del nounat

  • Mares primerenques (primiparitat).
  • Part instrumentat o difícil: Ús de fòrceps o extracció per buit (ventosa) durant el naixement.
  • Traumatisme perineal matern.
  • Nadons de més longitud corporal (+51 cm) o macrosòmics.
  • Baix pes en néixer.
  • Antecedents de síndrome d'abstinència neonatal (NAS).
  • Presència d'asimetria craniofacial prèvia o plagiocefàlia en néixer: Multiplica fins a 22 vegades el risc d'anomalies ecogràfiques al múscul ECM.

Signes del TMC: com detectar-lo a casa?

Les famílies són les primeres observadores del desenvolupament del seu nadó. Pots sospitar un TMC si observes un o diversos dels signes següents:

  1. Preferència postural fixa

    El nadó sempre mira cap al mateix costat (p. ex. sempre cap a la dreta) o gira el cap amb molta dificultat cap al costat contrari.

  2. Postura habitual del cap

    El cap es manté inclinat cap a una espatlla mentre la barbeta apunta cap a l'espatlla oposada.

  3. Presència d'un nòdul o bony al coll

    Es pot palpar un petit nòdul o engruiximent muscular ferm (benigne i no dolorós) a la zona lateral del coll.

  4. Dificultats durant la lactància

    El nadó plora, es mostra inquiet o rebutja mamar quan se'l col·loca d'un costat específic, o mostra una clara preferència per prendre el biberó només des d'una posició.

  5. Plecs asimètrics al coll

    Els plecs de la pell a la part lateral/anterior del coll són més profunds i marcats al costat afectat.

  6. Aplanament del cap (plagiocefàlia)

    S'observa una zona plana a la part posterior o lateral del crani a causa del recolzament continu sobre aquell costat.


Què he de fer si noto signes?

Si notes algun d'aquests signes, és fonamental actuar amb rapidesa:

Consulta immediata

Demana directament una valoració de fisioteràpia pediàtrica. Si alguna cosa apunta a una altra causa, t'ho dic i t'oriento cap a qui correspongui.

No esperis que «passi sol»

L'evidència científica demostra que el TMC no es resol de manera espontània ni millora únicament amb 1 o 2 consells solts.

Demanar una valoració

Possibles problemes associats al TMC

Si el torticoli no s'aborda de manera adequada i oportuna, la manca de mobilitat i el desequilibri muscular poden desencadenar problemes secundaris:

  • Plagiocefàlia i braquicefàlia posicional Fins en un 90% dels casos, el TMC s'associa amb aplanament del crani.
  • Asimetria facial i mandibular
  • Retard en les fites del desenvolupament motor En tenir restringit el moviment del coll, els nadons amb TMC presenten un risc més alt de retards motors temporals als 2 i 6 mesos.
  • Compensacions posturals Elevació permanent de l'espatlla afectada, desequilibris al tronc i inclinacions pèlviques.
  • Altres condicions coexistents És freqüent que el TMC aparegui juntament amb displàsia del desenvolupament del maluc (DDH), lesions del plexe braquial o reflux gastroesofàgic (GERD).
  • Alteracions òssies a llarg termini

Importància del diagnòstic precoç i el paper de la fisioteràpia pediàtrica

La precocitat en l'inici del tractament és el factor pronòstic més determinant en l'evolució del TMC:

L'impacte del temps

Tractament iniciat abans de l'1r mes de vida

Aconsegueix fins a un 99% de recuperació completa amb una mitjana de tractament de només 1,5 mesos.

Tractament iniciat entre l'1r i el 3r mes

La taxa d'èxit baixa al 89% i la durada mitjana del tractament s'allarga a 6 mesos.

Tractament iniciat entre els 3 i 6 mesos

Els bons resultats cauen al 62%, i requereixen una mitjana de 7 mesos d'intervenció.

Tractament iniciat després dels 6 mesos

Només el 19% assoleix una recuperació òptima, i necessita 9 mesos o més de teràpia.

A més, iniciar la fisioteràpia de manera precoç redueix dràsticament el risc de necessitar intervencions invasives en el futur, com injeccions de toxina botulínica o cirurgia (tenotomia de l'ECM).

Font

Sargent, B., Coulter, C., Cannoy, J., & Kaplan, S. L. (2024). Physical therapy management of congenital muscular torticollis: A 2024 evidence-based clinical practice guideline from the American Physical Therapy Association Academy of Pediatric Physical Therapy. Pediatric Physical Therapy, 36(4), 370–421. https://doi.org/10.1097/PEP.0000000000001114

Demanar cita