Esquena en «C»
Els nadons tenen l’esquena arrodonida. Un bon portanadons la sosté així, amb la tela ferma, sense obligar-la a estar recta.
T’has preguntat si portes bé el teu nadó al portanadons? És un dels dubtes que més sento a la consulta. I té tot el sentit: el porteig és cada vegada més habitual, però no tots els portanadons ni totes les maneres de col·locar-los són iguals.
Portejar bé no vol dir fer-ho perfecte. Es tracta de tenir cura d’uns pocs detalls que marquen la diferència en com respira el teu nadó, com es col·loquen els seus malucs i com es desenvolupa la seva esquena. Te’ls explico pas a pas, sense tecnicismes.
Un porteig és ergonòmic quan respecta la postura natural del teu nadó, i també la teva. És a dir, el portanadons s’adapta al cos del teu nadó, i no al revés.
A la pràctica, es reconeix per tres coses:
Els nadons tenen l’esquena arrodonida. Un bon portanadons la sosté així, amb la tela ferma, sense obligar-la a estar recta.
Les cames van obertes i els genolls queden una mica més alts que el cul. El seient de tela arriba de sofraja a sofraja (de la part del darrere d’un genoll a l’altre), així el pes es reparteix per tot el cul i les cames no pengen.
El teu nadó va mirant cap a tu, amb el pit i la panxa enganxats al teu cos. Tan amunt que li puguis fer un petó al cap.
Per què és tan important la «M»? Els malucs del nadó es desenvolupen millor amb les cuixes flexionades i separades. Mantenir les cames juntes i estirades durant molt de temps els primers mesos s’associa a la displàsia de maluc. Els portanadons no causen displàsia, però no tots col·loquen el maluc en una bona posició. Per això el seient ample és tan important.
Quan el porteig és ergonòmic, els beneficis van molt més enllà de tenir les mans lliures:
Ara bé, des de la fisioteràpia sempre insisteixo en una cosa: el porteig suma, però no substitueix el terra. El teu nadó necessita estones de panxa avall i llibertat per moure’s sobre una superfície ferma. És allà on desenvolupa la seva motricitat. L’ideal és combinar les dues coses al llarg del dia.
Per comprovar-ho hi ha una llista molt senzilla. Es diu TICKS (són sigles en anglès), la va crear l’UK Sling Consortium i la recomanen organitzacions de seguretat infantil com RoSPA o The Lullaby Trust. Repassa-la cada vegada que col·loquis el teu nadó:
El portanadons ha d’estar ben ajustat, abraçant el teu nadó contra tu. Si recolzes la mà a la seva esquena i prems suaument, no s’hauria d’enfonsar ni desplaçar cap a tu. Una tela fluixa deixa que s’escoli i s’arronsi, i això li pot dificultar la respiració.
Li has de poder veure la cara només abaixant la mirada, sense apartar tela. Res no li ha de tapar el nas ni la boca.
El seu cap ha de quedar tan amunt que li puguis fer un petó al front inclinant una mica el teu.
Comprova que hi cap almenys un dit entre la barbeta i el pit. Si la barbeta es recolza al pit, la via aèria es pot tancar en part.
La seva esquena queda en la seva corba natural, amb la panxa i el pit enganxats a tu, sense encorbar-se ni torçar-se.
A aquestes cinc jo sempre n’hi afegeixo una sisena, com proposa la guia de Pathways.org: malucs sans, amb els genolls més alts que el cul i les cames en «M».
Si s’adorm, torna a mirar la T, la I i la K. És el moment en què el cap pot caure cap endavant. Els menors de 4 mesos són els més vulnerables: encara no controlen bé el cap i no poden corregir la postura per si mateixos.
En el porteig, el que mana és la fita, no l’edat. Cada nadó té el seu ritme, i és normal que hi hagi mesos de diferència entre uns i altres. Si et vols orientar sobre el que és habitual a cada etapa, tens la guia de fites per edat.
Per començar des del naixement, n’hi ha prou que el teu nadó arribi al pes mínim que indica el fabricant del portanadons. Si va néixer prematur o amb pes baix, consulta-ho abans.
I fins quan? No hi ha una edat límit. Depèn del que necessiteu el teu fill i tu. Si el portejes des de petit, la teva esquena s’anirà acostumant a poc a poc a l’augment de pes.
I tres trucs que ajuden molt en el dia a dia: ajup-te doblegant els genolls, mai la cintura; alterna el costat cap on recolza el cap cada vegada que el portegis, per prevenir el torticoli muscular postural; i fes pauses quan ell, o la teva esquena, ho demanin.
En algunes situacions és millor fer una valoració individual abans de començar a portejar o de canviar de posició:
Moltes vegades es pot continuar portejant, adaptant el portanadons i la posició al que necessita el teu nadó.
Portejar bé s’aprèn. Les primeres vegades costa, i és normal tenir dubtes. No ho has de fer perfecte: n’hi ha prou de repassar la regla TICKS cada vegada i observar el teu nadó. Si està tranquil, respira bé i li veus la cara, vas per bon camí.
Si tens dubtes sobre com el portes o sobre el seu desenvolupament, pots demanar una valoració. Ho mirem amb calma.
Fonts
Aquesta informació és orientativa i no substitueix la valoració individual d’un professional.